Formats de video

El formato avi permite almacenar simultáneamente un flujo de datos de video y varios flujos de audio. El formato concreto de estos flujos no es objeto del formato AVI y es interpretado por un programa externo denominado códec. Es decir, el audio y el video contenidos en el AVI pueden estar en cualquier formato (AC3/DivX, u MP3/Xvid, por ejemplo entre otros). Por eso se le considera un formato contenedor.

Para que todos los flujos puedan ser reproducidos simultáneamente es necesario que se almacenen de manera entrelazada. De esta manera, cada fragmento de archivo tiene suficiente información como para reproducir unos pocos fotogramas junto con el sonido correspondiente.

Obsérvese que el formato AVI admite varios flujos de datos de audio, lo que en la práctica significa que puede contener varias bandas sonoras en varios idiomas. Es el reproductor multimedia quien decide cuál de estos flujos debe ser reproducido, según las preferencias del usuario.

MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo, format al Comitè Tècnic per a la Tecnologia de la Informació ISO/IEC JTC 1, de l'ISO.

Des de la seua primera reunió al 1988, l'MPEG ha crescut fins incloure 350 membres de distintes indústries i universitats. La designació oficial de l'MPEG és ISO/IEC JTC1/SC29 WG11.

L'MPEG ha normalitzat els següents formats de compressió i normes auxiliars:

* MPEG-1: estàndard inicial de compressió d'àudio i vídeo. Esdevingué la norma per als CD de vídeo, i també inclou el format de compressió MP3.
* MPEG-2: normes d'àudio i vídeo per a la difusió amb qualitat de televisió. Utilitzat per les operadores de televisió per satèl·lit i cable, i adaptat per als DVD de vídeo.
* MPEG-3: dissenyat originàriament per a l'HDTV (televisió d'alta definició), però va ser abandonat en favor de l'MPEG-2.
* MPEG-4: amplia l'MPEG-1 per a suportar "objectes" àudio/vídeo, contingut 3D, codificació a baixa velocitat de transmissió de dades i suport per a la gestió de drets digitals (protecció de copyright).


JPEG (acrònim de Joint Photographic Experts Group) és un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

Al 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII en 1986. La primera versió del estandard va ésser aprovada el 1991.

El JPEG només tracta imatges fixes, però existeix un estàndard relacionat anomenat MPEG per a vídeo. De vegades se l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensió que té en sistemes operatius que només accepten tres lletres d'extensió.

El JPEG és un Algorisme de compressió amb pèrdua. Això significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que teníem abans de la compressió.

Una de les característiques que fan molt flexible el JPEG és el poder ajustar el grau de compressió. Si especifiquem una compressió molt alta es perdrà una quantitat significativa de qualitat, però obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressió baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer petit.

Aquesta pèrdua de qualitat s'acumula. Això significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindrà una qualitat d'imatge, però si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindrà una pèrdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.