trobo que les xerrades van estar molt b xk ens van donar una idea sobre com tens que ser x poder ser un periodistes. en el segle XXI el periodista ha de ser multifuncinal. te que saber fer de tot.
La xerrrada am en carles va ser un mica toston. en canvi amb la lidia va ser mes light i vam poder participar fen un projecte.
Em va interessar la web de tramuntana tv en que en carles treballa.
M'agues agrada mes que ens agusin ensenyat les parts de la camera a fons i tot el que es `pot fer amb ella.
Crec que es una feina molt secrificada fer de periodista.
dimarts, 4 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
dimarts, 12 de febrer del 2008
Formats de video
El formato avi permite almacenar simultáneamente un flujo de datos de video y varios flujos de audio. El formato concreto de estos flujos no es objeto del formato AVI y es interpretado por un programa externo denominado códec. Es decir, el audio y el video contenidos en el AVI pueden estar en cualquier formato (AC3/DivX, u MP3/Xvid, por ejemplo entre otros). Por eso se le considera un formato contenedor.
Para que todos los flujos puedan ser reproducidos simultáneamente es necesario que se almacenen de manera entrelazada. De esta manera, cada fragmento de archivo tiene suficiente información como para reproducir unos pocos fotogramas junto con el sonido correspondiente.
Obsérvese que el formato AVI admite varios flujos de datos de audio, lo que en la práctica significa que puede contener varias bandas sonoras en varios idiomas. Es el reproductor multimedia quien decide cuál de estos flujos debe ser reproducido, según las preferencias del usuario.
MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo, format al Comitè Tècnic per a la Tecnologia de la Informació ISO/IEC JTC 1, de l'ISO.
Des de la seua primera reunió al 1988, l'MPEG ha crescut fins incloure 350 membres de distintes indústries i universitats. La designació oficial de l'MPEG és ISO/IEC JTC1/SC29 WG11.
L'MPEG ha normalitzat els següents formats de compressió i normes auxiliars:
* MPEG-1: estàndard inicial de compressió d'àudio i vídeo. Esdevingué la norma per als CD de vídeo, i també inclou el format de compressió MP3.
* MPEG-2: normes d'àudio i vídeo per a la difusió amb qualitat de televisió. Utilitzat per les operadores de televisió per satèl·lit i cable, i adaptat per als DVD de vídeo.
* MPEG-3: dissenyat originàriament per a l'HDTV (televisió d'alta definició), però va ser abandonat en favor de l'MPEG-2.
* MPEG-4: amplia l'MPEG-1 per a suportar "objectes" àudio/vídeo, contingut 3D, codificació a baixa velocitat de transmissió de dades i suport per a la gestió de drets digitals (protecció de copyright).
JPEG (acrònim de Joint Photographic Experts Group) és un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.
Al 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII en 1986. La primera versió del estandard va ésser aprovada el 1991.
El JPEG només tracta imatges fixes, però existeix un estàndard relacionat anomenat MPEG per a vídeo. De vegades se l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensió que té en sistemes operatius que només accepten tres lletres d'extensió.
El JPEG és un Algorisme de compressió amb pèrdua. Això significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que teníem abans de la compressió.
Una de les característiques que fan molt flexible el JPEG és el poder ajustar el grau de compressió. Si especifiquem una compressió molt alta es perdrà una quantitat significativa de qualitat, però obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressió baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer petit.
Aquesta pèrdua de qualitat s'acumula. Això significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindrà una qualitat d'imatge, però si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindrà una pèrdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.
Para que todos los flujos puedan ser reproducidos simultáneamente es necesario que se almacenen de manera entrelazada. De esta manera, cada fragmento de archivo tiene suficiente información como para reproducir unos pocos fotogramas junto con el sonido correspondiente.
Obsérvese que el formato AVI admite varios flujos de datos de audio, lo que en la práctica significa que puede contener varias bandas sonoras en varios idiomas. Es el reproductor multimedia quien decide cuál de estos flujos debe ser reproducido, según las preferencias del usuario.
MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo, format al Comitè Tècnic per a la Tecnologia de la Informació ISO/IEC JTC 1, de l'ISO.
Des de la seua primera reunió al 1988, l'MPEG ha crescut fins incloure 350 membres de distintes indústries i universitats. La designació oficial de l'MPEG és ISO/IEC JTC1/SC29 WG11.
L'MPEG ha normalitzat els següents formats de compressió i normes auxiliars:
* MPEG-1: estàndard inicial de compressió d'àudio i vídeo. Esdevingué la norma per als CD de vídeo, i també inclou el format de compressió MP3.
* MPEG-2: normes d'àudio i vídeo per a la difusió amb qualitat de televisió. Utilitzat per les operadores de televisió per satèl·lit i cable, i adaptat per als DVD de vídeo.
* MPEG-3: dissenyat originàriament per a l'HDTV (televisió d'alta definició), però va ser abandonat en favor de l'MPEG-2.
* MPEG-4: amplia l'MPEG-1 per a suportar "objectes" àudio/vídeo, contingut 3D, codificació a baixa velocitat de transmissió de dades i suport per a la gestió de drets digitals (protecció de copyright).
JPEG (acrònim de Joint Photographic Experts Group) és un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.
Al 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII en 1986. La primera versió del estandard va ésser aprovada el 1991.
El JPEG només tracta imatges fixes, però existeix un estàndard relacionat anomenat MPEG per a vídeo. De vegades se l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensió que té en sistemes operatius que només accepten tres lletres d'extensió.
El JPEG és un Algorisme de compressió amb pèrdua. Això significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que teníem abans de la compressió.
Una de les característiques que fan molt flexible el JPEG és el poder ajustar el grau de compressió. Si especifiquem una compressió molt alta es perdrà una quantitat significativa de qualitat, però obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressió baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer petit.
Aquesta pèrdua de qualitat s'acumula. Això significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindrà una qualitat d'imatge, però si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindrà una pèrdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.
dimecres, 6 de febrer del 2008
Els conectors
Hi han 3 tipus de connectors:
RCA
Consta de 3 parts, el cable Groc (Video)i els cables vermell i blanc (Audio esquerra i dreta. Normalment s'acoplen a euroconectors per ser conectats a aparells audiovisuals com la TV.
Euroconector
És un conector normalitzat de 21 conexions. Garanteix una millor qualitat d'imatge que l'RCA i avui en dia tots els TV, videoconsoles, cameres de video... per llei.
HDMI
L'HDMI és un nou conector d'alta definició (HD) que va apareixer al mercat fa uns 6 mesos. La diferencia amb l'RCA o l'euroconector es que aquest proporciona una imatge digital, amb molta mes qualitat, y capaç de mostrar una resolució de 1080p, el màxim avui en dia.
RCAConsta de 3 parts, el cable Groc (Video)i els cables vermell i blanc (Audio esquerra i dreta. Normalment s'acoplen a euroconectors per ser conectats a aparells audiovisuals com la TV.
EuroconectorÉs un conector normalitzat de 21 conexions. Garanteix una millor qualitat d'imatge que l'RCA i avui en dia tots els TV, videoconsoles, cameres de video... per llei.
HDMI
L'HDMI és un nou conector d'alta definició (HD) que va apareixer al mercat fa uns 6 mesos. La diferencia amb l'RCA o l'euroconector es que aquest proporciona una imatge digital, amb molta mes qualitat, y capaç de mostrar una resolució de 1080p, el màxim avui en dia.
Los Goya
Guanyadors premis:Mejor película
* La soledad
Mejor director
* Jaime Rosales, por 'La soledad'
Mejor actor
* Alberto San Juan, por 'Bajo las estrellas'
Mejor actriz
* Maribel Verdú, por 'Siete mesas de billar francés'
Mejor actor de reparto
* José Manuel Cervino, por 'Las 13 rosas'
Mejor actriz de reparto
* Amparo Baró, por 'Siete mesas de billar francés'
Mejor director novel
* Juan Antonio Bayona, por 'El orfanato'
Mejor actor revelación
* José Luis Torrijo, por 'La soledad'
Mejor actriz revelación
* Manuela Velasco, por 'Rec'
Mejor Guión Original
* Sergio G. Sánchez por El orfanato
Mejor Guión Adaptado
* Félix Viscarret por Bajo las estrellas
Mejor Música Original
* Roque Baños por Las trece rosas
Mejor canción original
* "Fado da saudade" (Fados)
Mejor dirección de producción
* Sandra Hermida (El Orfanato)
Mejor fotografía
* José Luis Alcaine (Las trece rosas)
Mejor montaje
* David Gallart (Rec)
Mejor dirección artística
* Joseph Rosell (El orfanato)
Mejor diseño de vestuario
* Lena Mossum (Las trece Rosas)
Mejor maquillaje y peluquería
*Lola López e Icíar Arrieta( el orfanato)
Mejor sonido
* Xavi Mas, Marc Orts y Oriol Tárrago (El orfanato)
Mejor película de animación
* Nocturna: Una aventura mágica
Mejor película documental
* Invisibles
Mejor película hispanoamericana
* XXY
Mejor cortometraje de ficción
* Salvador (historia de un milagro cotidiano) (Abdelatif Abdeselam Hamed)
Mejor cortometraje de animación
* Tadeo Jones y el sótano maldito (Enrique Gato Borregán)
Mejor cortometraje documental
* Valkirias (Eduardo Soler)
Goya de honor
*Alfredo Landa.
dimarts, 5 de febrer del 2008
La guerra de formats: el blue-ray en sera el vencedor?
El blue-ray sembla que esta guanyant la guerra davant el HD DVD.
Actualment els reproductors HD DVD son molt més economics pero sembla ser que d'aqui uns anys el blue-ray sera més economic.
En un disc HD DVD i caben 45 Gb amb triple capa(15 GB per capa) i en els discos blue ray 50 Gb (25Gb per capa)
Per tant és mes practic gravar en blue-ray perque té dos capes de més capacitat
Crec que d'aqui uns anys el blue-ray sera mes economic i el HD DVD haura perdut corda i no es fara servir.
El blue-ray esta en fase de experimentacio i que hi han moltes firmes que apollen aquet format per aixo jo dono com a vencedor el blue ray.
dimecres, 30 de gener del 2008
Windows Movie Maker es un programa que se incluye en versiones recientes de Microsoft Windows. Sus características principales son el uso de efectos, transiciones, títulos/créditos, pista, audio, narración, y película automática. En el Windows Vista se incluyen nuevos efectos y transiciones, estos se pueden modificar usando un código de XML.
Herramientas
Las herramientas primordiales consisten en una vista de la barra multimedia y una de la barra del tiempo, colecciones para organizar el vídeo importado, y una pantalla donde se reproduce el video. Cuando se selecciona la vista de la barra multimedia, el proyecto aparece como una tira de la película que demuestra cada escena en clips. La barra multimedia consiste en un “vídeo” y una especializada en “música”. Se pueden agregar y modificar títulos y créditos a voluntad. Las imágenes se pueden también importar en la linea del tiempo y “estirar” hasta durar un número indefinido de segundos en la pantalla. El vídeo y la música se pueden reducir a cualquier número de los segmentos cortos. Como todos los sistemas que corrigen no lineares, el archivo original de la cámara fotográfica en el disco duro no se modifica de ninguna manera; el proyecto actual es realmente una lista de instrucciones para la re-grabación de un archivo original con ciertas modificaciones.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
La primera versió del windows movies maker va sortir l'any 2000 amb amb el windows ME
Un ansy despres va sortir una nova versió amb el windows XP.
Arreveureeee
dilluns, 28 de gener del 2008
Tipus de DVD
-Un DVD-Recordable o DVD-R (DVD Grabable) es un disco óptico con mucha mayor capacidad de almacenamiento que un CD-R, normalmente 4.7 GB (en lugar de los 700 MB de almacenamiento estándar de los CD),
Un formato competidor es el DVD+R (y el correspondiente DVD+RW regrabable). Los reproductores que soportan ambos formatos suelen etiquetarse como DVD±R y Super Multi (que incluye el soporte de DVD-RAM) y son los más populares.
-El DVD+R es un disco óptico grabable solo una vez. Este formato de disco DVD+R es lo mismo que el DVD-R pero creado por otra alianza de fabricantes. El DVD Forum creó los estándares oficiales DVD-ROM/R/RW/RAM. Alliance creó los estándares DVD+R/RW para evitar pagar la licencia al DVD Forum. Dado que los discos DVD+R/RW no forman parte de los estándares oficiales, no muestran el logotipo DVD.
Al día de hoy un 90% de los lectores y grabadores son compatibles con ambos formatos.
Panasonic y el DVD Forum están detrás del DVD-RAM y los formatos DVD-R/RW, mientras que Philips y la DVD Alliance son responsables de la alternativa DVD+R/RW.
-Un DVD+RW es un disco óptico regrabable con una capacidad de almacenamiento equivalente a un DVD+R, típicamente 4,7 GB (interpretado como ≈ 4,7 · 109, realmente 2295104 sectores de 2048 bytes cada uno). El formato fue desarrollado por una coalición de corporaciones, conocida como la DVD+RW Alliance, a finales de 1997, aunque el estándar fue abandonado hasta 2001, cuando fue profundamente revisado y la capacidad creció de 2,8 GB a 4,7 GB. El reconocimiento por desarrollar el estándar es a menudo atribuido unilateralmente a Philips, uno de los miembros de la DVD+RW Alliance. Aunque DVD+RW no ha sido aún aprobado por el DVD Forum, el formato es demasiado popular para que sea ignorado por los fabricantes, y por tanto, los discos DVD+RW se pueden reproducir en 3 de cada 4 reproductores de DVD de hoy en día.
-Los discos DVD+R DL disponen de dos capas para la grabación DVD+R en una sola cara del disco; ambas capas cumplen la norma de una sola grabación en DVD y son altamente compatibles con los sistemas de reproducción incorporados en los reproductores DVD existentes. La capacidad de 8,5 GB de estos discos es 1,8 veces superior a la de los discos de una sola capa, lo que permite grabar unas cuatro horas de vídeo con la calidad de video DVD habitual, aunque su precio es notablemente superior, por lo que su uso no es lo fuerte que se esperaba. *Calidad de imagen estándar (tasa de bits: 4,5 Mbps) Los discos DVD+R de doble capa ("DL" o "Double Layer" o "Dual Layer") sólo se pueden utilizar en unidades compatibles con estos discos. Antes de utilizarlos, compruebe si su unidad admite discos DVD+R de doble capa.
Un formato competidor es el DVD+R (y el correspondiente DVD+RW regrabable). Los reproductores que soportan ambos formatos suelen etiquetarse como DVD±R y Super Multi (que incluye el soporte de DVD-RAM) y son los más populares.
-El DVD+R es un disco óptico grabable solo una vez. Este formato de disco DVD+R es lo mismo que el DVD-R pero creado por otra alianza de fabricantes. El DVD Forum creó los estándares oficiales DVD-ROM/R/RW/RAM. Alliance creó los estándares DVD+R/RW para evitar pagar la licencia al DVD Forum. Dado que los discos DVD+R/RW no forman parte de los estándares oficiales, no muestran el logotipo DVD.
Al día de hoy un 90% de los lectores y grabadores son compatibles con ambos formatos.
Panasonic y el DVD Forum están detrás del DVD-RAM y los formatos DVD-R/RW, mientras que Philips y la DVD Alliance son responsables de la alternativa DVD+R/RW.
-Un DVD+RW es un disco óptico regrabable con una capacidad de almacenamiento equivalente a un DVD+R, típicamente 4,7 GB (interpretado como ≈ 4,7 · 109, realmente 2295104 sectores de 2048 bytes cada uno). El formato fue desarrollado por una coalición de corporaciones, conocida como la DVD+RW Alliance, a finales de 1997, aunque el estándar fue abandonado hasta 2001, cuando fue profundamente revisado y la capacidad creció de 2,8 GB a 4,7 GB. El reconocimiento por desarrollar el estándar es a menudo atribuido unilateralmente a Philips, uno de los miembros de la DVD+RW Alliance. Aunque DVD+RW no ha sido aún aprobado por el DVD Forum, el formato es demasiado popular para que sea ignorado por los fabricantes, y por tanto, los discos DVD+RW se pueden reproducir en 3 de cada 4 reproductores de DVD de hoy en día.
-Los discos DVD+R DL disponen de dos capas para la grabación DVD+R en una sola cara del disco; ambas capas cumplen la norma de una sola grabación en DVD y son altamente compatibles con los sistemas de reproducción incorporados en los reproductores DVD existentes. La capacidad de 8,5 GB de estos discos es 1,8 veces superior a la de los discos de una sola capa, lo que permite grabar unas cuatro horas de vídeo con la calidad de video DVD habitual, aunque su precio es notablemente superior, por lo que su uso no es lo fuerte que se esperaba. *Calidad de imagen estándar (tasa de bits: 4,5 Mbps) Los discos DVD+R de doble capa ("DL" o "Double Layer" o "Dual Layer") sólo se pueden utilizar en unidades compatibles con estos discos. Antes de utilizarlos, compruebe si su unidad admite discos DVD+R de doble capa.
dimarts, 15 de gener del 2008
Els moviments panoramics de la camera
Ha ha tres moviments bàsics: panoràmica, travelling i zoom.
Amb panoràmica el moviment de la càmera d'esquerra a dreta o al revés es produeix sense que la càmera es mogui del lloc, sigui amb els peus junts, si es fa directament, o sense moure el trípode de lloc, si el fem servir.
Amb travelling físicament la càmera es va movent respecte el terra, caminem mentre filmem, filmem des d'una moto, o la fem moure des d'un cotxe.
Amb zoom físicament la càmera no es mou de lloc, però la seva òptica ens apropa el que filmem, o bé ho allunya. Possiblement aquest moviment de càmera és el que més costa de classificar, no tant per la seva localització, sinó perquè es classifica com a moviment de càmera sense que aquesta es mogui, com en els casos del travelling o la panoràmica.
Ha ha tres moviments bàsics: panoràmica, travelling i zoom.
Amb panoràmica el moviment de la càmera d'esquerra a dreta o al revés es produeix sense que la càmera es mogui del lloc, sigui amb els peus junts, si es fa directament, o sense moure el trípode de lloc, si el fem servir.
Amb travelling físicament la càmera es va movent respecte el terra, caminem mentre filmem, filmem des d'una moto, o la fem moure des d'un cotxe.
Amb zoom físicament la càmera no es mou de lloc, però la seva òptica ens apropa el que filmem, o bé ho allunya. Possiblement aquest moviment de càmera és el que més costa de classificar, no tant per la seva localització, sinó perquè es classifica com a moviment de càmera sense que aquesta es mogui, com en els casos del travelling o la panoràmica.
L'angulació
És el factor que determina el punt de vista de la càmera respecte d'allò que filma. Per definir el tipus d'angulació, es pren com a punt de referència l'altura del personatge. Així depenent de l'angle format entre els ulls del personatge i la situació de la càmera els enquadraments són , entre altres: normal, picat i contrapicat.
En el llenguatge del còmic utilitzem també el llenguatge del cinema.
Normal
El punt de vista anomenat normal es produiex quan la càmera se situa al mateix nivell que els uls dels personatges
Picat
Es produiex quan se situa la càmera per damunt dels ulls del personatge, de manera que se'l veu més petit, com oprimit.
Contrapicat
La càmera se situa per sota del nivell dels ulls del personatge. Amb aquest punt de vista es produeix un efecte d'engrandiment i exaltació dels elemnts filmats per la càmera.
És el factor que determina el punt de vista de la càmera respecte d'allò que filma. Per definir el tipus d'angulació, es pren com a punt de referència l'altura del personatge. Així depenent de l'angle format entre els ulls del personatge i la situació de la càmera els enquadraments són , entre altres: normal, picat i contrapicat.
En el llenguatge del còmic utilitzem també el llenguatge del cinema.
Normal
El punt de vista anomenat normal es produiex quan la càmera se situa al mateix nivell que els uls dels personatges
Picat
Es produiex quan se situa la càmera per damunt dels ulls del personatge, de manera que se'l veu més petit, com oprimit.
Contrapicat
La càmera se situa per sota del nivell dels ulls del personatge. Amb aquest punt de vista es produeix un efecte d'engrandiment i exaltació dels elemnts filmats per la càmera.
diumenge, 13 de gener del 2008
dimecres, 9 de gener del 2008
Que és un Pla?
En el llenguatge audiovisual anomenem plans a l'espai escènic (personatges, objectes, paissatjes...) que capta l'objectiu de la càmera, des que s'inicia la filmació fins que es deté.
Tipus de plans:
-Gran pla general (GPG): l'enquadrament mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparéixer i en qualsevol cas queda difuminada com un element més de l'escenari.
-Pla general (PG): mostra també un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància. Fins i tot pot arribar a ocupar un terç del pla.
-Pla de conjunt (PC): capta també en un entorn general a un grup de persones que realitzen alguna acció.
-Pla sencer (PS): recull la figura humana en la seua totalitat, de cap a peus.
-Pla americà (PA): mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs.
-Pla mig (PM): Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat
-Primer pla (PP): capta el rostre d'una persona, o bé una part del cos humà (un braç, una cama...). Fins i tot en aquest tipus de pla pot aparéixer un objecte en la seua totalitat (close up).
-Primeríssim primer pla (PPP): mostra un rostre tallat des de la barbeta fins al front.
-Pla de detall (PD): recull una xicoteta part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte.
-Pla seqüència (PS): seqüència que es roda en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupcions.
Tipus de plans:
-Gran pla general (GPG): l'enquadrament mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparéixer i en qualsevol cas queda difuminada com un element més de l'escenari.
-Pla general (PG): mostra també un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància. Fins i tot pot arribar a ocupar un terç del pla.
-Pla de conjunt (PC): capta també en un entorn general a un grup de persones que realitzen alguna acció.
-Pla sencer (PS): recull la figura humana en la seua totalitat, de cap a peus.
-Pla americà (PA): mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs.
-Pla mig (PM): Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat
-Primer pla (PP): capta el rostre d'una persona, o bé una part del cos humà (un braç, una cama...). Fins i tot en aquest tipus de pla pot aparéixer un objecte en la seua totalitat (close up).
-Primeríssim primer pla (PPP): mostra un rostre tallat des de la barbeta fins al front.
-Pla de detall (PD): recull una xicoteta part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte.
-Pla seqüència (PS): seqüència que es roda en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupcions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)